Mort que respira,
cor sense vida.
Jo sóc l’hereu de la mentida.
No és un punyal, fa molt més mal,
no tot el que comença té un final. No!

Cap fantasia,
ni transformar la nit en dia.
Amb un “potser” tot canviaria.
No veus la sang? Mira’t les mans,
ja no són de princesa com abans. No!

Sents? Ressona dintre teu, no et pensis que ho fa Déu.
Hi ha un cor que no està en pau, són llàgrimes d’esclau.

Obre els ulls per mi,
no em deixis morir.
Obre els ulls per mi,
no em deixis morir... així!