Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d'un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells,
Fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius,
I que estimes en el fons les meves imperfeccions.
Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins