No tenia res a perdre així que agafí llavor
Seca i negra que guardava com l’or al mocador
Era encara en l’esperança de que tindria consol
I a la terra d'un cossiol li posí en caure el sol
Un bressol per si creixia com digué el bruixot
Que amb arrels em prometia un fill o dos
I orella d’ase em feres collir, ungla de gat vaig cercar,
Didalera d’aiguavessant, falaguera de la vella
L’endemà no es feu tardar i al temps que el rou
Va brollar i va florir amb poca sort
Qui només venia per un dia, per un dia o dos
I a la terra del cossiol li posí en caure el sol
Un taüt per si moria la menuda flor
NO TINDRÉ TEMPS PER POSAR-TE
NI TAN SOLS UN NOM.