Totes les portes semblaven tancades
Totes les nostres paraules s’extingien en la nit
i vam plorar la tragèdia
vam lamentar l’estratègia
i vam plorar fins que ens en vam avorrir.

Que no som víctimes de cap malefici
Ni la nostra feblesa és la marca del destí
S’obri la veda dels somnis
sobre la pols i la cendra
hem dibuixat el camí a seguir.

De les remors i de les veus més intenses
Del nostre ullal de respostes que no para de fluir
S’obri la veda somnis
sobre la pols i la cendra
hem dibuixat el camí a seguir.

Vull dir-te a l’orella dóna’m la mà
Hem decidit que sí
que ens movem en xarxa
posa’t en marxa.
Vull dir-te a l’orella dóna’m la mà

Lluny de la vall de la pena
lluny de la vall de la falsa pena
si ampliem les mires
i afinem les rimes
no hi haurà barrera que ens puga parar.

Ja hem dibuixat
15.000 camins a seguir
ja no li queda tinta
ni al bolígraf ni a mi
pero ja veus...

Si hem observat
15.000 camins a seguir
queden esperances
caminem el camí

Lluny de la vall de la pena
lluny de la vall de la falsa pena.
si ampliem les mires
callarà la por
callen els fantasmes
i les nits son de caramel.

Vull dir-te a l’orella dóna’m la mà
Hem decidit que sí
que ens movem en xarxa
posa’t en marxa.
Vull dir-te a l’orella dóna’m la mà