Joan Manuel Serrat

Mo

Joan Manuel Serrat


Blanca de calç, mirant al nord, sol matitiner li encén el rostre i Mô s'enfila des del port pels antics camins de ses costes. Vaixell varat en l'arenal que llepa el mar de retirada. Amagatall de vents furtius. Refugi de veles cansades. Plora la sinia en el verger a l'abric de la tramuntana i la vila humil de carrers lleus murmura històries quotidianes d'herois petits i glòries breus cercant el pa de cada dia, que fan glosats amb pastissets i gestes de bijuteria. Mô... Amb precs i plors i de genolls passa l'hivern de mica en mica. Encén el foc i el guinavet amb sang de porc es purifica. Sota el mestral salat i fred recargolat s'ajup l'uastre i pel camí que du a ponent el sol frissa per amagar-se. Però el temps obscur, ocell vençut, emigra quan des de la Mola llenega càlid cap al port un perfum dolç de farigola. Amolla el fred, es treu el dol, busca el camí que du a l'arena i per la nit plouen cançons de mariners i de sirenes. Mô... Cap es fosquet, a beure al mar, morta de set baixa la mata i el talaiot s'enfila al cel per si tornessin els pirates. Farcits de peix tornen els bous que empaiten núvols de gavines i la ciutat, en el mirall de l'aigua, tèrbola es pentina. Bota un cavall, toca un fabiol i un crit antic de gin i festa s'escampa per l'illa com foc des de l'oest com una pesta i quan la tardor faci sonar els tambors fèrtils de la pluja, mesquineta, s'ensopirà amb contes de fades i de bruixes. Mô...
MĂ” (MAHĂ“N)
Blanca de cal, mirando al norte, sol madrugador le enciende el rostro y Mô se encarama desde el puerto por los antiguos caminos de sus costas. Barco varado en el arenal que lame el mar de retirada. Escondrijo de vientos furtivos. Refugio de velas cansadas. Llora la novia en el huerto al abrigo de la tramontana y la villa humilde de calles leves murmura historias cotidianas de héroes pequeños y glorias breves buscando el pan de cada día, que hacen glosats ¹ con pastissets ² y gestas de bisutería. Mô... Con ruegos y llantos y de rodillas pasa el invierno poco a poco. Enciende el fuego y el cuchillo con sangre de cerdo se purifica. Bajo el mistral salado y frío retorcido se acurruca el acebuche y por el camino que lleva a poniente el sol ansías esconderse. Pero el tiempo oscuro, pájaro vencido, emigra cuando desde la Mola se desliza cálido hacia el puerto un perfume dulce de tomillo. Se sacude el frío, se quita el luto, busca el camino que lleva a la arena y por la noche llueven canciones de marineros y de sirenas. Mô... Hacia el anochecer, a beber el mar, muerta de sed baja la mata y el talayote trepa hacia el cielo por si vuelven los piratas. Preñados de pescado regresan los barcos que persiguen nubes de gaviotas y la ciudad, en el espejo del agua, turbia se peina. Bota ³ un caballo, suena el flautín y un grito antiguo de gin y fiesta se extiende por la isla como fuego desde el oeste como la peste y cuando el otoño haga sonar los tambores fértiles de la lluvia, infeliz, se aletargará con cuentos de hadas y de brujas. Mô...

Encontrou algum erro na letra? Por favor, envie uma correção >

Compartilhe
esta mĂşsica

Ouça estações relacionadas a Joan Manuel Serrat no Vagalume.FM
ESTAÇÕES
ARTISTAS RELACIONADOS