Una parella lingüística
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia
fer dissabte emocional

Una estona en cada idioma
trenar una conversació
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”
Cap dels tres li van sonar
Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix
hagués dit “Despertaferro! ” l’almogàver que hi ha en tu
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós)

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava
I quan Song2 de Blur sonava
xiuxiuejant d’Epicur em parlava

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar
“Ara tu tries la trama
ot flueix, deixa’t portar”

I vaig dir: “Fem de viure una festa
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible
que demà ja serà tard”

I per un cop les paraules, l’exacta combinació
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour

Un petó, ja era de dia
en un carreró del Born
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn