No sé pas com dir-t'ho,
la princesa ha dit que prou
Plorant fins el límit
el seu cor ja és sec del tot.

Ja n'hi ha prou de no ser sincer!
La mentida ha tocat fons.
Ja no lluita per creure res.
Només guarda un racó encès
per cremar tot el que sent.

Les promeses que has fet noi,
són sortides cap enlloc,
obrint d'una en una
un forat ple de decepcions.

La il.lusió dels seus ulls s'en va,
ja no senten gens d'amor.
han perdut aquell punt de llum.
S'han perdut dins un mar de fum
d'els records que s'han cremat.

(Tornada...)
Tens por de ser com l'aigua clara.
(Jo vull ser aigua clara.)
Tens por de ser quelcom viu.
(Però a qui ho diré?)
Tens por de l'escalfor humana.
(Jo vull ser escalfor humana.)

Has perdut l'última ocasió.
El seu tren se t'ha escapat.
Asseguda dins un vagó
hi va la dona que ha estimat.
Una forma de ser crudel,
un estil de no ser fidel;
tot allò que li has donat.
Les manyagues sense escalfor
fredes com els petons,
un "t'estimo" sense valor,
frases buides sense color...
són el seu record d'amor.

(Tornada...)