El vent em du records llunyans perduts fa temps
i crido al cel demanant per què vull plorar.

Va ser ahir quan sota un cel rogent
entre ombres i furtivament
ens lliuràvem a tots els plaers,
sols tu i jo.

El temps s’endú els records,
deixant buidor en el cor.
No sé per què ja no puc parlar del passat.

Demà el sol vindrà també, com sempre ho fa,
i jo seré un altre cop un nen innocent.

Va ser ahir quan sota un cel rogent
entre ombres i furtivament
ens lliuràvem a tots els plaers,
sols tu i jo.