Perseguint la lluna plena
mentre fuig sobre el mar
sento el cant d'una sirena
m'està cridant.
Caic genolls a terra,
estic suplicant
que no vull ser una altra pedra
enmig del mar ... amb l'ànima morta.

Tornada:
Cants que venen de lluny
d'allà on el mar cau dins de l'espai.
Cants que endoçen l'esperit
i et fan tancar els ullas
camí de la mort

Cants de bressol
que em fan somiar
que sóc el rei
d'un horitzó
que mai s'acaba.

Va caient la lluna plena
neix la llum sobre el mar.
Ja no hi ha cants de sirena,
tant sols realitats.
surt l'alba vermella
i em miro les mans,
un anell i una cadena
surten del mar ... i em lliguen amb ella.

Tornada