Des de que venim al món
ens ajuden i ens motiven,
i en ho posen tot molt bé
i després de tot ens priven.

Primer ens donen la mà,
ens ensenyen a caminar
i a l´escola ens preparen
per ser l´home del demà.

I ara què passa?
De cop t´han oblidat.
A la que et gires
ja t´han donat pel sac.

No ets pas tú el que fa mal a la societat,
són els que manen els que et passen la factura.
Però ells insisteixen,
diuen que som els dolents.

Corre no t´agafin,
no és aquest sistema,
tú vals més que això vals més
que et deixis agafar.

I quan arriba la nit
surts al carrer amb els amics,
tan sols et vols desfogar
i fas fum i beus sense parar.

Diuen que ja no ets normal
i et senyalen amb el dit,
"això no és el que de tú s´esperava".

Explotats pel sistema
fem pagar el mal funcionament.
-No som nosaltres els que fem que això no vagi!
Fins que no es demostri
diran que som els dolents.

Corre no t´agafin,
no és aquest sistema,
tú vals més que això vals més
que et deixis agafar.

Si ha sortit del revés
i cagues fora la tassa,
no podràs fer el que vols
i no podràs sortir de casa.

Ells són la força,
a tú només et queda cridar. (x3)
Només cridar!

Corre no t´agafin,
no és aquest sistema,
tú vals més que això vals més
que et deixis agafar. (x2)